Oratjol de la Serra (1919) és un conjunt de 'proses silvestres' que, a tall de presentació, ens inicia en la descoberta d?una població (o gairebé) de l?agresta Catalunya interior de principis del segle xx i en els grans personatges que hi viuen. Un cop Eduard Girbal Jaume (Girona, 1881 ? Barcelona, 1947) va haver publicat aquesta obra que, juntament amb L?estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), forma el cicle narratiu L?agre de la terra, Víctor Català en va dir: 'és un novel?lista cabal, en el ple de ses facultats i de sos recursos i un dels més alts i ferms entre quants conreuen, en l?hora present, aquesta branca de les lletres catalanes. És subtil de ment, de vista i de ploma com cap altre. Gran coneixedor de la psicologia camperola, sap revelar-la amb justesa admirable i amb una finíssima i saborosa ironia que mai cau (almenys en els trossos que li he llegit) en efectismes i desentonaments. Escriptor veritable, dotat d?instint agut i dreturer, i estudiós de la llengua en sa mateixa font i en sos mellors models, té la paraula abundosament fluent, viva i pròpia, la forma castissa i harmoniosa com copsada directament del poble, però embellida, purgada, magnificada per la màgia de l?art.' 'Deixant-se anar a la sanitat d?aqueixa prosa sense bonys ni pestilències de cap mena, un hom sembla que es retorna i recobra l?esperança, tal com el visitant que surt d?un manicomi o d?un hospital i s?amara de sol, d?aire, de glatits de vida ?viva? i feconda. Jo no crec que sempre el nom faci la cosa; una és actuar d?escriptor i l?altra és ser-ho. En Girbal, sortosament per ell i per la novel?la catalana, és dels que ho són de llei.'